La antracología:su aplicación etnográfica = L'antracologia: la seua aplicació etnogràfica
Elena Grau Almero
[page-n-1]
LA ANTRACOLOGÍA:
su APLICACION ETNOGR~FICA
Elena Crau Almero
madera empleada como elemento de construcción, de artefactos y estructuras diversas. Estos
Últimos sólo es posible encontrarlos cuando han
sido destruidos por el fuego, ya que la madem
sin carbonizarno se conserua mucho tiempo entre
la Antracología, disciplina paleobotánica que'se
basa en la determinación de una especie en función de las características anatómicas de su made-
En un hábitat, en general, sólo es posible encontrar carbones que proceden de estracturas de
combustión, hallándose concentrados en éstas o
dispersos Por el sedimento del suelo de ocupación debido a las sucesivas limpiezas de dichas
estructuras.
Ahora bien, en el caso particular de un hábirat
que ha sido destruido por un incendio, como
ocurre con el poblado ibérico del Castellet de
Bernabé, los carbones, muy abundantes, pueden
proceder tanto de las estructuras de combustión
como de las de construcción del poblado efectuadas con madera así como de diversos utensilios o artefactos realizados total o parcialmente
con madera.
Su análisis nos ha permitido determinar una
flora compuesta, entre otras especies, por: carrasca (Quercus ilex), coscoja (Quercus coccifera),
oliuo o acebuche (Olea europaea), pino carrasco
(Pinus halepensis), lentisco (Pistacia lentiscus),
romero (Rosmarinus officinalis), aligustre
(Ligustru m vulgare), fresno (Fraxinus oxycarpa), chopo (Populus alba), vid (Vitis vinifera
subsp. vinifera o subsp. sylvestris) y diversas
rosáceas, leguminosas y gramíneas.
Estos taxones muestran que en el Camp de
Túria existía, durante la época de la Cultura
Ibérica, una vegetación termomediterránea,
como es la asociación Querco-Ientiscetum que
caracteriza las etapas de degradación de los
carrascales. Este tipo de vegetación indica un
clima semejante al actual, suave y cálido; pero es
posible que algo más húmedo si tenemos en
cuenta la vegetación de ripisilua atestiguada por
la presencia de chopos, fresnos y cañas que crecería en los márgenes de las ramblas próximas al
poblado.
El análisis antracológico permite, además de
una reconstrucción paleoecológica, obtener diver-
R a t a de sastre earboiiihat Castellet de Bernabé, Departament l.
Restos de techumbre carbonizada Casteüet de Bemabé, Departamento I.
sos datos desde una óptica paleoetnológica. Así,
podemos señalar que la techumbre de las viviendas del poblado del Castellet de Bernabé estaba
constituida por un armazón principal que seruía
de base al resto de la estructura, formado por
una serie de oigas de madera escuadrada, principalmente de pino carrasco de unos 12 ó 15 cm.
de grosor, unidas por medio de unas cuerdas de
esparto y de largos clavos de hierro. Este armazón servía de base a otro, más ligero, compuesto
por travesaños de un calibre más pequeño de
diversas maderas: pino carrasco, olivo o acebuche, lentisco, chopo, fresno, etc., que se disponía
perpendicularmente al sistema principal. A su
vez, dicho entramado de vigas y uiguetas sustentaba una última estructura compuesta de cañas y
ramajes diversos (fresnos, enebros, leguminosas,
romero, etc.) que estaba recubierta por un lecho
de barro que servía para impermeabilizar la
techumbre.
Además la madera siruió para la consh~ucción,
total o parcial, de diversos artefactos, como es el
caso del hallazgo de un arado realizado en
madera de olivo que, dada su dureza, posibilita
su empleo para las tareas agrícolas.
También se han hallado restos de madera carbonizada relacionados con el mobiliario, como
una estantería de pino carrasco o el tablero de
una posible mesa realizado con piezas de
carrasca y pino.
En cuanto a la leña utilizada como combustible, existe una gran variedad. Se empleó olivo o
acebuche, pino carrasco, lentisco, chopo, carrasca, romero, viña y cañas,
Por el momento es difícil extraer conclusiones
desde la óptica etnológica, dada la especificidad
de cada uno de los casos y la no repetición de
ninguno de ellos. De todos modos, sí es posible
señalar que, en todos los casos, la madera se
pudo recoger entre las diferentes comunidades
vegetales (tanto de bosque como de garriga, ripisilva o zonas cultivadas) existentes en una zona
más o menos próxima al poblado; de manera
que si hubo una selección de la madera dependiendo de los asos a los que estaba destinada,
ésta se hizo en función del aprovechamiento de
los recursos que ohcía el medio ambiente que
les rodeaba.
[page-n-2]
L' ANTRACOLOGIA:
LA SEUA APLICACIOE T N O G ~ F I C A
Elena Grau Almero
una vegetació termomediterrinia, com és I'associació Querco-lentiscetumque caracteritza les etapes de degradació dels carrascals. Aquesta
mena de vegetació descriu un clima similar a
I'actual, suau i cilid; pero és possible que un
poc més humit si tenim en compte la vegetació
de ripisilva que testimonien la presencia de
xops, freixes i canyes que devien créixer a les
vores de les rambles properes al poblat.
L'anilisi antracolbgica permet, a més Cuna
reconstrucció paleoecolbgica, obtenir dades
diverses des d'una bptica paleoetnolbgica. Així,
podem assenyalar que el sostre dels habitatges
del poblat del Castellet de Bernabé estava constituit per una armadura principal que servia de
base a la resta de I'estructura, formada per un
seguit de bigues de fusta a escaire, principalment de pi blanc d'uns 12 o 15 cm. de gruix,
unides per mitji d'unes cordes d'espart i de
llargs claus de ferro. Aquesta armadura servia
de base a una altra, més Ileugera, composta per
travessers d'un calibre més menut de diverses
fustes: pi blanc, olivera o olivera borda, Ilentiscle, xop, freixe, etc., que es disposava perpendicularment al sistema principal. Al seu torn,
aquest entramat de bigues grans i menudes
suportava una última estructura composta de
canyes i brancatges diversos (freixes, ginebres,
Ileguminoses, romaní, etc.) que estava recoberta per un llit de fang que servia per a impermeabilitzar la sostrada.
A més a més, la fusta va servir per a la construcció, total o parcial, de diversos artefactes,
com és el cas de la troballa d'un aladre fet en
fusta d'olivera que, atesa la seua duresa, possibilita les faenes agrícoles.
També s'han trobat restes de fusta carbonitzada relacionades amb el mobiliari, com una
estanteria de pi blanc o el tauler d'una possible
taula realitzat amb peces de carrasca i pi.
Quant a la llenya utilitzada com a combustible, hi ha una gran varietat. Es va utilitzar I'olivera o olivera borda, pi blanc, Ilentiscle, xop,
,..I-F>,,,;;;;;;
tF#Y""'e*- i.---*iq;;.
o
:
;
.
*
'
!
!
~
;:g3:1*
:
l
.m- :
:
carrasca, romaní, vinya i canyes.
, , ,..,,;a;;
a$0%;:2:;:::: ::.;.t;.;F$:
5:*a*
,,$$'&
De moment és difícil extraure conclusions des
:.;k
$ yi?$$$:?$:
,i::::::::si;:ig:;
::
;:;
de I'bptica etnolbgica, atesa I'especifitat de
: ;m, ~> ; : . ; ; > . ~~J$
.
s
.M .. :-{>:<:#!::$g
;$:!.~%
. :u!%:,@:~
cadascun dels casos i la no repetició de cap
.*e'
.
- .
:ii5
.,:, ;.;.
:::,::,
: : ~ i . < i ; : = :.;,;:
- . . ,-d'aquests. De tota manera, sí és possible assen.....
-...:
;*; ,;:?::::S,> =,;:.=z:
..
.:::.: .::..:.:
:iiii'S:: iii i;:z;i:.:ji:; :si::...; i-'..; :.:ig; iiiíiici;j:;iiii;;
yalar que, en tots els casos, la fusta va poder ser
.. .-.. . .
..........
...:. ..: : , .
.,.: :iix;;.;;:
o
:;:
:;::;
;;:, ,:j i: ,i'i;<.'l.il! :: ::::::':::::::...
::: ::::
._.
replegada entre les diverses comunitats vegetals
.. . .,:
.,;=;:..
, ::...
.;, ;;,.,.
...
. - --::::::.::. :i;;: . .,:i,
....
.-;l:;.gil
: : :$
i>ii:.i;;:::,:::...'
....'..-..:;í :,;.; ..s.;:..:i .-::, . ;,
(tant de bosc, com de garriga, ripisilva o zones
i; ?
:;:Iisii:,;;;;;;:iii;ia!:q
;:g;*~;,:i:::.i::
a:.;,::::r;i;ii:::i
::;:: L.... il::- . cultivades)
:
.;: .:...:. ::lr
..
:...__.
:::. r,iiiii
..:: :::
que hi havia en una zona més o
.
... .::::: ..::
-.::.
-:.::*:.::.. .
;.+?;2 *;:;:,
$.;::s.& :;:;:ii: 5j;;;;; ;:
menys prbxima al poblat; de manera que si hi
;.&;:
5 S;:%;$:;?
;:iii:
hagué una selecció de la fusta que depenia dels
Plhol transversal del tal1 d'un lrgment de
::::,:::~:i:.:;;;.;:::::;::;::::.
,..s.
:: ,:.;:;:::
.,.:
usos a que estava destinada, aquesta es va fer
;:;:f,:;:::;il::i:::;li:
;i;;g;$;;':iiir,:.l;:;::. c...::: ii:;:;:: :: :.
carb6 de pi blane (x 60)
:,,..2 i: ....'. ::::.:* :.::', ' ,."..:;:":::::<."
' - '.:':.:'
d'acord amb I'aprofitament dels recursos que
Plano tronsuersol del corte de un íragmenfo de
i:;,
:i;:;
i
:
;
i
j
i
:
j
i
;
:
;
:
;
.
,
"
:
i;:ii;;;
ii;:::::
:::i
:.:.
,
:
:.
..*--',':,:-..
.
..:
.
..
:
:
;
:
:; !:,:*.
*
: ::
..,'),
.. .....,.....-.,.. .-. .
oferia el medi ambient que els envoltava.
car[iL de pino comsca (x 60)
La fusta és un element natural que I'home
utilitza com a materia primera per a múltiples
usos. Els carbons trobats en un jaciment són, o
bé restes de la llenya utilitzada en estructures
de combustió, o bé les restes de la fusta emprada com a element de construcció, d'artefactes i
estructures diverses. Aquests últims, només és
possible de trobar-los quan han estat destruits
pel foc, ja que la fusta sense carbonitzar no es
conserva durant molt de temps entre el sediment d'un jaciment arqueolbgic.
De I'estudi de la fusta carbonitzada s'ocupa
I'Antracologia, disciplina paleobotinica que es
basa en la determinació d'una especie d'acord
amb les característiques anatbmiques de la
seua fusta; aqb es possible gricies a la variabilitat de la forma, les dimensions, la disposició i
les quantitats relatives dels elements que constitueixen el tronc.
En un hibitat, en general, només és possible
trobar carbons que procedeixen d'estructures
de combustió, que es troben concentrats en
aquestes o dispersos pel sediment del sbl
d'ocupació a causa de les succesives neteges
de les estructures esmentades.
Ara bé, en el cas particular d'un hibitat que
ha estat destruit per un incendi, com passa amb
el poblat iberic del Castellet de Bernabé, els carbons, molt abundosos, poden procedir tant de
les estructures de combustió com de les consiruccions del poblat fetes amb fusta com també
de diversos estris o artefactes realitzats totalment o parcialment amb fusta.
Les seues anilisis ens han permés determinar una flora composta, entre altres especies,
per: carrasca (Quercus ilex), coscoll (Quercus
coccifem), olivera o olivera borda (Olea europaea), pí blanc (Pinus halepensis), llentiscle
(Pistacia lentiscus), romaní (Rosmarinus officinalis), olivereta (Ligustrum uulgare), freixe de fulla
petita (Fraxinus oxycarpa), xop (Populus alba),
vinya (Vitis uinifera subsp. uinifera o subsp. syluestris) i diverses rosicies, lleguminoses i gramínies.
Aquests taxons mostren que al Camp de Túria
hi havia, durant ]'epoca de la Cultura berica,
.+.
,.,~~~q~~~~~;d~,;::~~;.~:,:
t .
....,
,
.
.
=':S--
:
e
.
.
,
' '
:.:L.:.
e
;::
;$$;;,c;$;iv;
:;zF:i;
,
$z;,$;jis;;;;j;;$;;
i;;;
.......
.
:-.a-::.
o,,.
8:;:
[page-n-3]
LA ANTRACOLOGÍA:
su APLICACION ETNOGR~FICA
Elena Crau Almero
madera empleada como elemento de construcción, de artefactos y estructuras diversas. Estos
Últimos sólo es posible encontrarlos cuando han
sido destruidos por el fuego, ya que la madem
sin carbonizarno se conserua mucho tiempo entre
la Antracología, disciplina paleobotánica que'se
basa en la determinación de una especie en función de las características anatómicas de su made-
En un hábitat, en general, sólo es posible encontrar carbones que proceden de estracturas de
combustión, hallándose concentrados en éstas o
dispersos Por el sedimento del suelo de ocupación debido a las sucesivas limpiezas de dichas
estructuras.
Ahora bien, en el caso particular de un hábirat
que ha sido destruido por un incendio, como
ocurre con el poblado ibérico del Castellet de
Bernabé, los carbones, muy abundantes, pueden
proceder tanto de las estructuras de combustión
como de las de construcción del poblado efectuadas con madera así como de diversos utensilios o artefactos realizados total o parcialmente
con madera.
Su análisis nos ha permitido determinar una
flora compuesta, entre otras especies, por: carrasca (Quercus ilex), coscoja (Quercus coccifera),
oliuo o acebuche (Olea europaea), pino carrasco
(Pinus halepensis), lentisco (Pistacia lentiscus),
romero (Rosmarinus officinalis), aligustre
(Ligustru m vulgare), fresno (Fraxinus oxycarpa), chopo (Populus alba), vid (Vitis vinifera
subsp. vinifera o subsp. sylvestris) y diversas
rosáceas, leguminosas y gramíneas.
Estos taxones muestran que en el Camp de
Túria existía, durante la época de la Cultura
Ibérica, una vegetación termomediterránea,
como es la asociación Querco-Ientiscetum que
caracteriza las etapas de degradación de los
carrascales. Este tipo de vegetación indica un
clima semejante al actual, suave y cálido; pero es
posible que algo más húmedo si tenemos en
cuenta la vegetación de ripisilua atestiguada por
la presencia de chopos, fresnos y cañas que crecería en los márgenes de las ramblas próximas al
poblado.
El análisis antracológico permite, además de
una reconstrucción paleoecológica, obtener diver-
R a t a de sastre earboiiihat Castellet de Bernabé, Departament l.
Restos de techumbre carbonizada Casteüet de Bemabé, Departamento I.
sos datos desde una óptica paleoetnológica. Así,
podemos señalar que la techumbre de las viviendas del poblado del Castellet de Bernabé estaba
constituida por un armazón principal que seruía
de base al resto de la estructura, formado por
una serie de oigas de madera escuadrada, principalmente de pino carrasco de unos 12 ó 15 cm.
de grosor, unidas por medio de unas cuerdas de
esparto y de largos clavos de hierro. Este armazón servía de base a otro, más ligero, compuesto
por travesaños de un calibre más pequeño de
diversas maderas: pino carrasco, olivo o acebuche, lentisco, chopo, fresno, etc., que se disponía
perpendicularmente al sistema principal. A su
vez, dicho entramado de vigas y uiguetas sustentaba una última estructura compuesta de cañas y
ramajes diversos (fresnos, enebros, leguminosas,
romero, etc.) que estaba recubierta por un lecho
de barro que servía para impermeabilizar la
techumbre.
Además la madera siruió para la consh~ucción,
total o parcial, de diversos artefactos, como es el
caso del hallazgo de un arado realizado en
madera de olivo que, dada su dureza, posibilita
su empleo para las tareas agrícolas.
También se han hallado restos de madera carbonizada relacionados con el mobiliario, como
una estantería de pino carrasco o el tablero de
una posible mesa realizado con piezas de
carrasca y pino.
En cuanto a la leña utilizada como combustible, existe una gran variedad. Se empleó olivo o
acebuche, pino carrasco, lentisco, chopo, carrasca, romero, viña y cañas,
Por el momento es difícil extraer conclusiones
desde la óptica etnológica, dada la especificidad
de cada uno de los casos y la no repetición de
ninguno de ellos. De todos modos, sí es posible
señalar que, en todos los casos, la madera se
pudo recoger entre las diferentes comunidades
vegetales (tanto de bosque como de garriga, ripisilva o zonas cultivadas) existentes en una zona
más o menos próxima al poblado; de manera
que si hubo una selección de la madera dependiendo de los asos a los que estaba destinada,
ésta se hizo en función del aprovechamiento de
los recursos que ohcía el medio ambiente que
les rodeaba.
[page-n-2]
L' ANTRACOLOGIA:
LA SEUA APLICACIOE T N O G ~ F I C A
Elena Grau Almero
una vegetació termomediterrinia, com és I'associació Querco-lentiscetumque caracteritza les etapes de degradació dels carrascals. Aquesta
mena de vegetació descriu un clima similar a
I'actual, suau i cilid; pero és possible que un
poc més humit si tenim en compte la vegetació
de ripisilva que testimonien la presencia de
xops, freixes i canyes que devien créixer a les
vores de les rambles properes al poblat.
L'anilisi antracolbgica permet, a més Cuna
reconstrucció paleoecolbgica, obtenir dades
diverses des d'una bptica paleoetnolbgica. Així,
podem assenyalar que el sostre dels habitatges
del poblat del Castellet de Bernabé estava constituit per una armadura principal que servia de
base a la resta de I'estructura, formada per un
seguit de bigues de fusta a escaire, principalment de pi blanc d'uns 12 o 15 cm. de gruix,
unides per mitji d'unes cordes d'espart i de
llargs claus de ferro. Aquesta armadura servia
de base a una altra, més Ileugera, composta per
travessers d'un calibre més menut de diverses
fustes: pi blanc, olivera o olivera borda, Ilentiscle, xop, freixe, etc., que es disposava perpendicularment al sistema principal. Al seu torn,
aquest entramat de bigues grans i menudes
suportava una última estructura composta de
canyes i brancatges diversos (freixes, ginebres,
Ileguminoses, romaní, etc.) que estava recoberta per un llit de fang que servia per a impermeabilitzar la sostrada.
A més a més, la fusta va servir per a la construcció, total o parcial, de diversos artefactes,
com és el cas de la troballa d'un aladre fet en
fusta d'olivera que, atesa la seua duresa, possibilita les faenes agrícoles.
També s'han trobat restes de fusta carbonitzada relacionades amb el mobiliari, com una
estanteria de pi blanc o el tauler d'una possible
taula realitzat amb peces de carrasca i pi.
Quant a la llenya utilitzada com a combustible, hi ha una gran varietat. Es va utilitzar I'olivera o olivera borda, pi blanc, Ilentiscle, xop,
,..I-F>,,,;;;;;;
tF#Y""'e*- i.---*iq;;.
o
:
;
.
*
'
!
!
~
;:g3:1*
:
l
.m- :
:
carrasca, romaní, vinya i canyes.
, , ,..,,;a;;
a$0%;:2:;:::: ::.;.t;.;F$:
5:*a*
,,$$'&
De moment és difícil extraure conclusions des
:.;k
$ yi?$$$:?$:
,i::::::::si;:ig:;
::
;:;
de I'bptica etnolbgica, atesa I'especifitat de
: ;m, ~> ; : . ; ; > . ~~J$
.
s
.M .. :-{>:<:#!::$g
;$:!.~%
. :u!%:,@:~
cadascun dels casos i la no repetició de cap
.*e'
.
- .
:ii5
.,:, ;.;.
:::,::,
: : ~ i . < i ; : = :.;,;:
- . . ,-d'aquests. De tota manera, sí és possible assen.....
-...:
;*; ,;:?::::S,> =,;:.=z:
..
.:::.: .::..:.:
:iiii'S:: iii i;:z;i:.:ji:; :si::...; i-'..; :.:ig; iiiíiici;j:;iiii;;
yalar que, en tots els casos, la fusta va poder ser
.. .-.. . .
..........
...:. ..: : , .
.,.: :iix;;.;;:
o
:;:
:;::;
;;:, ,:j i: ,i'i;<.'l.il! :: ::::::':::::::...
::: ::::
._.
replegada entre les diverses comunitats vegetals
.. . .,:
.,;=;:..
, ::...
.;, ;;,.,.
...
. - --::::::.::. :i;;: . .,:i,
....
.-;l:;.gil
: : :$
i>ii:.i;;:::,:::...'
....'..-..:;í :,;.; ..s.;:..:i .-::, . ;,
(tant de bosc, com de garriga, ripisilva o zones
i; ?
:;:Iisii:,;;;;;;:iii;ia!:q
;:g;*~;,:i:::.i::
a:.;,::::r;i;ii:::i
::;:: L.... il::- . cultivades)
:
.;: .:...:. ::lr
..
:...__.
:::. r,iiiii
..:: :::
que hi havia en una zona més o
.
... .::::: ..::
-.::.
-:.::*:.::.. .
;.+?;2 *;:;:,
$.;::s.& :;:;:ii: 5j;;;;; ;:
menys prbxima al poblat; de manera que si hi
;.&;:
5 S;:%;$:;?
;:iii:
hagué una selecció de la fusta que depenia dels
Plhol transversal del tal1 d'un lrgment de
::::,:::~:i:.:;;;.;:::::;::;::::.
,..s.
:: ,:.;:;:::
.,.:
usos a que estava destinada, aquesta es va fer
;:;:f,:;:::;il::i:::;li:
;i;;g;$;;':iiir,:.l;:;::. c...::: ii:;:;:: :: :.
carb6 de pi blane (x 60)
:,,..2 i: ....'. ::::.:* :.::', ' ,."..:;:":::::<."
' - '.:':.:'
d'acord amb I'aprofitament dels recursos que
Plano tronsuersol del corte de un íragmenfo de
i:;,
:i;:;
i
:
;
i
j
i
:
j
i
;
:
;
:
;
.
,
"
:
i;:ii;;;
ii;:::::
:::i
:.:.
,
:
:.
..*--',':,:-..
.
..:
.
..
:
:
;
:
:; !:,:*.
*
: ::
..,'),
.. .....,.....-.,.. .-. .
oferia el medi ambient que els envoltava.
car[iL de pino comsca (x 60)
La fusta és un element natural que I'home
utilitza com a materia primera per a múltiples
usos. Els carbons trobats en un jaciment són, o
bé restes de la llenya utilitzada en estructures
de combustió, o bé les restes de la fusta emprada com a element de construcció, d'artefactes i
estructures diverses. Aquests últims, només és
possible de trobar-los quan han estat destruits
pel foc, ja que la fusta sense carbonitzar no es
conserva durant molt de temps entre el sediment d'un jaciment arqueolbgic.
De I'estudi de la fusta carbonitzada s'ocupa
I'Antracologia, disciplina paleobotinica que es
basa en la determinació d'una especie d'acord
amb les característiques anatbmiques de la
seua fusta; aqb es possible gricies a la variabilitat de la forma, les dimensions, la disposició i
les quantitats relatives dels elements que constitueixen el tronc.
En un hibitat, en general, només és possible
trobar carbons que procedeixen d'estructures
de combustió, que es troben concentrats en
aquestes o dispersos pel sediment del sbl
d'ocupació a causa de les succesives neteges
de les estructures esmentades.
Ara bé, en el cas particular d'un hibitat que
ha estat destruit per un incendi, com passa amb
el poblat iberic del Castellet de Bernabé, els carbons, molt abundosos, poden procedir tant de
les estructures de combustió com de les consiruccions del poblat fetes amb fusta com també
de diversos estris o artefactes realitzats totalment o parcialment amb fusta.
Les seues anilisis ens han permés determinar una flora composta, entre altres especies,
per: carrasca (Quercus ilex), coscoll (Quercus
coccifem), olivera o olivera borda (Olea europaea), pí blanc (Pinus halepensis), llentiscle
(Pistacia lentiscus), romaní (Rosmarinus officinalis), olivereta (Ligustrum uulgare), freixe de fulla
petita (Fraxinus oxycarpa), xop (Populus alba),
vinya (Vitis uinifera subsp. uinifera o subsp. syluestris) i diverses rosicies, lleguminoses i gramínies.
Aquests taxons mostren que al Camp de Túria
hi havia, durant ]'epoca de la Cultura berica,
.+.
,.,~~~q~~~~~;d~,;::~~;.~:,:
t .
....,
,
.
.
=':S--
:
e
.
.
,
' '
:.:L.:.
e
;::
;$$;;,c;$;iv;
:;zF:i;
,
$z;,$;jis;;;;j;;$;;
i;;;
.......
.
:-.a-::.
o,,.
8:;:
[page-n-3]